Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador: Benjamin Bloom

Una altra manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb ordinador, a part de les 4 metàfores és la que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC.

Per poder classificar aquestes tasques partim de la Taxonomia de Bloom. 
La Taxonomia de Bloom classifica les activitats educatives en sis columnes,  graduades de més senzilles a més complexes. 

Aquesta classificació va ser elaborada per Benjamin Bloom i altres col·laboradors a l'any 1956.

Van elaborar tres dominis d'activitats educatives:
a) Domini cognitiu
b) Domini afectiu
c) Domini psicomotor

Tot i això el que va tenir més ressò i el que vam parlar a classe va ser el domini de les habilitats cognitives, ja que va ser el que després a l'any 2000, es va revisar, i es van incorporar accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.

En aquesta imatge que us mostro a continuació, podeu observar les diferències de les habilitats cognitives creades per Benjamin Bloom a l'any 1956 i les habilitats formulades l'any 2000. 

A l'any 2008 es va tornar a revisar, i va passar d'anomenar-se "Taxonomia de Bloom", a "Taxonomia de Bloom per l'era Digital"

Si entreu en aquest link que us mostro a continuació veureu com les habilitats cognitives estan organitzades en categories. 

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

És important fixar-se amb la revisió feta a l'any 2008, ja que es la base per entendre les habilitats cognitives dels anys anteriors.



Tasca a realitzar

Com a última activitat i com a un tancament del bloc, els professor ens ha demanat que creem una taula en word on surtin totes les activitats que hem treballat durant el curs i relacionar-les i classificar-les segons les habilitats cognitives que es treballen en cada activitat. Després penjar-ho al Scribd i finalment penjar-ho al bloc comentant quines habilitats cognitives trobem més interessants de tota la Taxonomia de Bloom.

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Les 4 metàfores

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham, va definir en el seu llibre, "Ordenadores y aprendizaje colaborativo", una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores.
L'objectiu de les metàfores és explicar-nos com la tecnologia ens pot ensenyar o ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que juga l'ordinador.

Les 4 metàfores són:

1. Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
S'utilitza l'ordinador com a tutor del seguiment d'aprenentatge de l'alumne. Primer de tot l'ordinador inicia i planteja un problema, l'alumne el respon i l'ordinador l'avalua. Un cop l'alumne ha sigut avaluat, l'ordinador incia un nou cicle per començar altre vegada amb el procés. L'alumne pot variar el nivell de dificultat del programa.

Un exemple referent a aquest tipus de metàfora seria Entrena't per llegir o les activitats de Jclic. 


2. Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne 
L'alumne és el que dirigeix i controla l'ordinador, és a dir, l'alumne dóna instruccions a l'ordinador per indicar-li la tasca què ha de fer.

Un exemple referent a aquesta metàfora és: Scratch. Imagina, programa i comparteix.



3. Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En aquesta metàfora els alumnes aprenen deduint, experimentant i demostrant. L'ordinador actua com un simulador d'una activitat de la vida real.
Per exemple a classe per entrendre millor la metàfora vam fer un simulador per saber les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta. Vam buscar els avantatges de fer-ho en un simulador i no en la realitat, i ens vam adonar que d'aquesta manera els alumnes aprenen molt més ja que ells mateixos ho experimenten.

Podeu trobar aquest exercici a : Doctora Xinxeta  

Un altre exemple molt clar és:  Crayon Physics  . A continuació us mostro el vídeo perque veieu com funciona:



4. Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
És la metàfora més utilitzada avui en dia i s'hauria d'ensenyar als alumnes a gestionar la informació amb aquests tipus d'eines. L'ordinador actua com a eina.




Tasca a realitzar
El professor ens va demanar que realitzéssim una taula en un word on hi hagin exemples d'aquestes 4 metàfores. Un cop acabada la taula, pujar la taula a l'Scribd, i finalment penjar-ho al bloc. 



Procés per penjar l'arxiu al Scribd:

1. Entrar a la pàgina web : http://es.scribd.com/
2. Clicar a l'opció de subir.
3. Seleccionar l'arxiu
4. Una vegada l'arxiu s'ha carregat, clicar a dalt a la dreta l'opció My content
5. Clicar l'arxiu que es vol publicar
6. Clicar a insertar
7. Copiar el codi embed i insertar-lo al html del meu bloc.

El bon comunicador

A les assignatures de GTIC i de COED se'ns va dir que havíem de seguir durant dos mesos a una persona que consideréssim que era un bon comunicador.

Nosaltres vam decidir seguir al Josep Cuní, ja que és un periodista català molt conegut, té un programa pròpi al canal 8tv, i a més té el facebook i el twiter actualitzat. Vam considerar que si que era un bon comunicador perquè posava en pràctica en els seus programes totes les característiques que vam comentar a classe que ha de tenir un bon comunicador.

Si voleu veure el nostre treball, vam crear un bloc per tal de tenir més ben estructurada la informació, aquí el teniu: http://seguimajosepcuni.blogspot.com.es/

A continuació us deixo un vídeo que vam crear la Miriam del Moral, la Xenia Ferrer, la Judit Esteve, l'Anna Espanya, L'Àlex i jo, mostrant una evolució del Josep Cuní i que vam considerar interessant per mostrar els anys que fa que es dedica a l'àmbit televisiu i de la ràdio. 

La Viquipèdia

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivP12KuFtS8UTgGmUGD3BNaW43783RNzYcRMfb9K_nNiuOH7TJRlqtqBc2mmg-dcFH_Dlh699-bPC46_DhT3k_QAvf1uaHpuPvRyjDQZVJ1CQ3sQHl-4FYShIT1HB-lH7dRWQKHog84M8V/s1600/Wikipedia-logo-ca.png

La viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org. És una enciclopèdia formada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. S'actualitza diàriament perquè hi ha molts usuaris que estan disposats a millorar la Viquipèdia, tot i que si un escrit no és apropiat, s'elimina ràpidament.

Per conèixer el funcionament de la viquipèdia és necessari conèixer els cinc pilars fonamentals de la Viquipèdia i seguir el seu llibre d'estil.

* Si cliqueu a sobre dels links s'obrirà en una altre pestanya la pàgina on hi ha tota la informació completa sobre els cinc pilars de la Viquipèdia i el llibre d'estil.

Una vegada ja teníem clar el seu funcionament, vam començar a explorar la Viquipèdia per veure com s'edita, com és l'apartat de discussions, com es fan els enllaços, les fonts i les cites, en quines parts està estructurada, qui controla els articles de la Viquipèdia, vam intentar trobar si és veritat tot el que diu, si tenim alguna llicència per agafar alguna cosa...

 

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIQUIPÈDIA

- Els articles tenen autor. Totes les persones que han escrit o modificat un article són autors.

- Qualsevol usuari pot modificar un article. Normalment no es troben gaire errors perquè els usuaris no els interessa donar informació errònia.

- Normalment hi ha més informació en els articles amb castellà i amb anglès que no amb català. No es té present el tema idiomàtic.

- La gent que escriu a la viquipèdia simplement ho fan per compartir la informació que consideren interessant.

- Es poden fer links. Per fer-ho: es clica a l'opció de MODIFICA, es subratlla la paraula i es marca com a link. Després si la pàgina ja existeix surt en blau i si la pàgina no existeix surt en vermell. A vegades hi ha links buits on no hi ha res escrit però l'usuari creu que és bo que algun altre usuari hi posi informació sobre el tema.

- És molt neutre ja que sempre ens descriu fets, mai opinions.

- Trobem diferents models d'edició, per exemple pàgines bloquejades.

-Quantes més referències tinguin els articles de la Viquipèdia més fiables seràn. A classe el professor ens va ensenyar un article que tracta sobre la fiabilitat de la Viquipèdia.

http://www.enriquedans.com/2005/12/la-fiabilidad-de-la-wikipedia.html

- Google scholar i google books són fonts d'informació fiable per complementar la Viquipèdia.



També s'ha de tenir en compte què NO és la Viquipèdia:

- La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper.

- La Viquipèdia no és un diccionari.

- La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals. No s'ha d'utilitzar per:

Recerca original o inèdita,
Invencions personals
Assajos personals
Fòrum de discussió

- La Viquipèdia no és una plataforma de promoció.

- La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers.

- La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals.

- La Viquipèdia no és un directori.

- La Viquipèdia no és ni un manual ni una guia.

- La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació.

- La Viquipèdia no és una anarquia

- La Viquipèdia no és una democràcia

- La Viquipèdia no és una burocràcia

- La Viquipèdia no és un camp de batalla.

Per a tenir tota la informació completa sobre què no és la Viquipèdia, clica aquí


Treball col·laboratiu

Després d'informar-nos sobre la Viquipèdia, vam fer una activitat.

Aquesta activitat consistia en modificar o afegir informació d'algun article de la Viquipèdia.
Primer de tot, amb el meu grup: Chus Echarri, Anna Arranz i jo vam crear un compte a la Viquipèdia per a poder treballar les tres juntes.

Seguidament vam pensar sobre quin tema podíem afegir informació i vam trobar un article que tracta sobre els Cupcakes (són uns pastissets petits) i com vam veure que hi havia poca informació vam decidir fer-ho d'aquest tema. 

Vam afegir la informació que nosaltres vam trobar a l'apartat "d'origen del nom" i vam dir guardar. 
Si voleu veure el nostre article, cliqueu aquí


Com a conclusió crec que va ser una bona experiència per a conèixer el funcionament de la Viquipèdia i de la importància de saber buscar informació per internet.

Identitat i territori: No compris, ADOPTA

Dimecres 19 de desembre, la Laia Iñigo i jo, vam fer l'exposició d'identitat i territori.

Vam estar pensant durant uns dies el tema del treball, perquè en un principi no sabíem de què fer-lo, però a mesura que ens anàvem coneixent i anàvem parlant de les nostres aficions, experiències, vam trobar que teníem una cosa en comú, i és que les dues som amants dels animals. Es per això que vam decidir fer el treball sobre les gosseres per tal de conscienciar al públic de que no comprin els animals, sinó que els adoptin perquè a les gosseres hi ha gossos molt bons que gairebé s'estan morint.

A partir d'aquí, vam començar a estructurar el guió: una introducció que impactés el públic per tal de que estiguessin atents durant tota l'exposició, durant el desenvolupament explicar a partir d'anècdotes o experiències per tal de que fos més afectiu, utilitzar l'humor en algun cas per què l'exposició fos més dinàmica...

Vam utilitzar el Power Point com a suport audiovisual en la nostra exposició. 

Per poder explicar experiències i la sensació que ens va transmetre la gossera, la Laia i jo vam decidir anar a la gossera de Barcelona. Ens van atendre molt bé i ens van explicar el funcionament de la gossera, el tema del voluntariat, quants i quins tipus de gossos hi ha a la gossera, i a més ens van deixar entrar a les gàbies i ens van permetre realitzar fotografies i vídeos. 

Vam realitzar un vídeo amb el Movie Maker, un programa d'edició de vídeos que és molt fàcil i molt senzill d'utilitzar, en el qual et permet afegir fotografies, text, vídeos, música... 

Per tal de poder-lo penjar al bloc el vam haver de penjar en el Youtube, vam seguir aquests passos: 

1. Vam obrir el Gmail de Blanquerna

2. Vam crear un compte a Youtube

3. Vam pujar el vídeo, posant el títol del vídeo, etiquetes, descripció...

Per penjar-lo en el bloc:

1. Clicar el vídeo

2. Abaix del vídeo, vam clicar a l'opció de compartir 

3. Vam clicar a "Insertar"

4. Copiar el codi embed

5. Enganxar-lo al html del bloc

6. Modificar el tamany del vídeo si és necessari

A continuació us mostro un vídeo que vam realitzar la Laia i jo per demostrar la situació en la que viuen alguns animals.

Creiem que vam transmetre al públic el que teníem pensat, i és que es plantegin que abans de comprar un gos a una botiga, a les gosseres hi ha gossos molt bons ja que la majoria han viscut experiències molt desagradables i per això són tan agraïts i només volen amor. 

Durant aquest treball vam aprendre moltes coses tant de GTIC com de COED i crec que personalment a mi em va servir per a ser més bona comunicadora. Vam intentar aplicar tot el que els mesos anteriors vam estar treballant a les dues assignatures i creiem que ho vam fer bastant bé.

Fem un glog?

Dilluns passat a classe de GTIC vam aprendre a utilitzar Glogster.

Glogster és una eina per a confeccionar pòsters multimèdia. Té forces components de xarxa social ja que la majoria de persones que l'utilitzen no només ho fan per confeccionar les seves creacions sinó també per reivindicar, denunciar o anunciar alguna cosa.

Glogster també s'utilitza a les escoles. Si voleu podeu entrar i donar un cop d'ull a aquesta pàgina i veureu com uns nens d'una escola treballen col·laborativament amb Glogster.

Hi ha dos tipus de glogsters (els dos són gratuïts):
- La versió on tothom pot publicar pòsters i veure les creacions de l'altra gent. http://www.glogster.com

-Una versió per a l'educació, i en aquest cas forma part de cada escola i no tothom pot visualitzar les creacions de l'altra gent. La pàgina és aquesta: http://edu.glogster.com/ . També es pot explorar la seva Glogpèdia a :http://edu.glogster.com/glogpedia/ 


A classe se'ns va proposar que triéssim la temàtica que volguéssim per tal de practicar amb el programa i crear el nostre pòster. Jo vaig escollir el tema de nadal. 
Aquí el teniu: 

Qui és un bon comunicador?

Fa unes setmanes a classe de COED (Comunicació oral, escrita i digital) vam parlar sobre qui és un bon comunicador i quines característiques ha de tenir.  
Vaig trobar molt interessant aquesta classe perquè em va donar idees per saber com he d'actuar per a convertir-me en una bona comunicadora.

Entre tots vam buscar diferents persones que per nosaltres creiem que eren bons comunicadors i vam arribar a la conclusió que algunes de les característiques principals que ha de tenir un bon comunicador són:

- Tenir un discurs ben estructurat i entenedor.
-Guanyar-se al públic i aconseguir mantenir l'atenció d'aquest durant tot el discurs.
- Naturalitat i improvisació.
- Utilització d'exemples per a explicar alguna cosa per tal de que l'explicació sigui més entenedora i dinàmica
- Humor blanc 
- Saber jugar amb el to de veu, per tal de que l'explicació no sigui tant avorrida i monòtona.
- Interactuar amb el públic, fent preguntes 
- Importància de la mirada
- Tenir en compte la gestualitat...
-etc.

Per tal d'entendre-ho més, a classe vam veure un vídeo de Sir Ken Robinson "Las escuelas matan la creatividad", un clar exemple de bon comunicador. Aquí el teniu: 




Tal i com haureu pogut veure en aquest vídeo, Sir Ken Robinson, parla de la importància de la creativitat. La majoria de nens petits són creatius perquè no tenen cap por a equivocar-se o no tenen vergonya de res, cosa que canvia quan aquests nens es fan grans, perquè vivim amb una por que no ens deixa ser com som, tenim por a equivocar-nos i és per això que evita que siguem creatius. És un tema que potser no es té en compte, però és important poder ser creatius, lliures i pensar sense tenir por del què diran.

Es pot comprovar que Robinson és un comunicador totalment eficaç i comparteix les característiques abans esmentades.